Pintor, florista i constructor de castells de sorra

De petit volia ser pintor i els meus pares em van portar a classes de dibuix, de pintura, de ceràmica i van aconseguir potenciar el meu interès per l'art.

També m'agradaven (i em segueixen agradant) l'hort i les flors, jo deia a això ser gerro, que lluny estic de l'home objecte! Segurament les meves primeres arquitectures van ser els solcs per conduir l'aigua i regar els tomàquets.

A l'estiu, a Torredembarra, no parava d'aixecar castells de sorra. Potser per això el meu llibre preferit és Una Casa En la Arena de Pablo Neruda.El poeta explica l'experiència de construir la seva casa i omplir-la d’objectes com habitants, el murmuri de la mar se sent en totes les seves síl·labes.


Estudiar arquitectura

Vaig tenir la sort d'estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona amb grans mestres: Enric Miralles a primer ens estirava de qualsevol idea per desenvolupar el projecte. Ara recordo que el primer plànol del projecte de classe, que consistia en dissenyar una plaça al costat de la Fundació Miró, va escriure "aquest jardí botànic té un xilòfon", jo havia escrit totes les espècies en llatí de la vegetació i una passarel·la recorria la plaça. Mai oblidaré les seves lliçons sobre la secció del plat soper i el seu croissant.

A mi em va marcar molt Ramón Sanabria, que em va ensenyar a no tenir por al full en blanc, a veure evolucionar les propostes i també a donar importància a la construcció.Amb Rosa Barba en urbanisme vaig aprendre el valor del treball, el meu germà m'ajudava a fer milers de puntets per representar arbres en els plans urbanístics que no cabien a la taula del menjador.

Recordo amb entusiasme les classes de Carlos Ferrater, que ens feia fer maquetes que ens cabessin a la butxaca de la camisa. Jo la vaig fer de l'ambaixada d'Espanya a Berlín, encara la guardo, vaig aprendre així el valor de l'essència i la importància de l'abstracció.


París entre japonesos

Entrar a la Université de la Sorbonne per a mi va ser una experiència personal i cultural decisiva, estudiar Història de l'Art i submergir-me en el mar universitari, ple d'activitats i experiències, va ser molt enriquidor.

Però sens dubte el més important de la meva estada a París va ser viure a la Casa del Japó de la Cité Universitaire. Allà vaig descobrir la diversitat de formes de vida i de maneres de pensar i actuar. Vaig aprendre que en el buit hi ha més coses que en el ple, gràcies a la imaginació, molt útil per a l'arquitectura. També a menjar sushi i jugar a beisbol. Vaig descobrir que la poesia, que a mi sempre m'ha interessat, té una nova dimensió en la literatura japonesa.

Conservo bons amics com Kyoko Watanabe, Jess Brouillard, Kerman Sath i Alberto Peñín amb qui vaig exposar a París el meu projecte fi de carrera.


Docència

La meva inclusió en la docència va ser sobtada i poc a poc s'ha convertit en part essencial de la meva professió.

Elisava em permet mantenir el contacte amb estudiants, i m'obliga a mantenir-me en forma acadèmicament parlant. Sempre la meva docència està lligada als materials i l'interiorisme(temàtica que es tracta en el Màster de Disseny de l'Espai Interior. Perímetres Privats que dirigeixo amb Agustí Costa).


Laura, Daniel i Rosalia

Diuen que és difícil separar la vida professional i personal però a mi em sembla impossible, sobretot quan la teva professió és voluntàriament invasiva.

Després de viure en una família immillorable, on els avis tenien un pes important, vaig conèixer a la Laura a Paris, comparteixo amb la meva dona vida, il·lusions i professió. Daniel el nostre primer fill ens dona alegria interrompuda i Rosalia, la nostra segona filla, ens reconcilia amb la vida i ens omple actualment de felicitat.