INTERIOR CLIP. Barcelona (2011)

La denominació CLIP, respon a les inicials dels carrers que rodegen l’edifici on es situa el pis objecte de la intervenció. Un edifici catalogat, obra dels arquitectes Antoni Fisas Planas i Luis Duran el 1953.

Ens vam trobar amb un pis estret, molt compartimentat i amb llum únicament en un extrem. Una herència dura per a un pis que des d’ara seria ocupat per una parella jove que iniciava una vida en comú. S’havia de transformar l’esperit d’aquest habitatge i permetre que els acompanyés en la seva nova marxa aportant energia i positivisme. La clienta sempre em recorda que, en la primera visita al pis, els vaig dir: “haig de fer arribar la llum a l’altra extrem del pis”.

Aquest disseny interior proposa alliberar espai i deixar entrar la llum a través de dos finestres de la façana que dóna a la Sagrada Família. Es va haver d’estintolar el mur de càrrega, que divideix l’habitatge transversalment, per a fer que la llum natural arribés més enllà d’aquest mur difonent-se i banyant totes les estances. Vàrem eliminar també el passadís central, el que també ens permetia millor ventilació natural.

Una nova distribució dóna més importància als espais comuns. Un envà folrat en fusta lacada en blanc amb un especejament que dissimula les portes de les estances i ens acompanya seguint el camí de la llum des de la façana fins a l’interior de l’habitatge. Una gran porta o envà corredís permet un gran vincle del dormitori principal amb la sala, i l’aprofitament de llum que entra des d’aquest costat. I el paviment interior que unifica els espais a través de les peces ceràmiques de gran format.

D’un to blanc, amb llums tangencials i continues, desemboquem en la cuina de verd poma. Un accident a mig camí, una picada d’ull al bany, vermell, on es juga amb miralls, vidres i llums fluorescents.

El disseny del mobiliari del dormitori es caracteritza per la senzillesa. La fusta de roure es la protagonista d’una petita taula, un prestatge i un suport per un futón.

Poca superfície útil, molt aire fluid, blanc i alguna sorpresa vermella. Trencant les barreres dels envans preexistents, hem aconseguit que una sensació de llibertat ocupi l’habitatge. Esperem que aquest espai sàpiga acompanyar a aquesta nova parella.