EDIFICI PIYO. Tokyo Japó (2013)

Aquest projecte és singular per la seva localització i pel seu client. El client del projecte és una professora d’universitat i escriptora japonesa, inquieta i amiga, que ens va demanar construir un petit edifici amb el caràcter de Barcelona, al centre de Tokyo, Japó.

La filosofia de l’estudi és adaptar-se, en tot moment, a les seves necessitats i anhels, per això vàrem treballar amb la propietat pel concepte de l’habitatge en moltes trobades a Europa (París, Menorca,...). Després vàrem contactar amb l’arquitecte japonès M. Ishii, per a que desenvolupés els aspectes normatius i constructius.

L’edifici es configura com una casa pati mediterrània. Es potencien les vistes, les ventilacions creuades i les entrades de llum i es dóna molta importància als accessos dels habitatges.

L’edifici està composat per dues plantes i un sota coberta. La planta baixa té dos apartaments i en les plantes superiors es desenvolupa el programa de l’habitatge principal.

Des de la planta baixa s’accedeix per una escala de fusta al rebedor que s’entén com un espai de lectura i oci. Aquest espai comunica amb la sala i la cuina. La resta de la casa está composada per una sala de tatami lligada a la tradició japonesa i un bany.

Al final del passadís trobem l’espai de treball definit per una gran prestatgeria, on els llibres són els grans protagonistes. La llum natural entra per les finestres rítmiques del sostre. Des de la biblioteca s’accedeix amb una escala lleugera al dormitori i a la terrassa superior, que permet tenir unes vistes sobre les cobertes de Tokyo, com succeeix en tota la Mediterrània.

En el disseny interior de l’habitatge principal es va primar la ubicació de la sala amb vistes cap al pati. La cuina oberta i conectada a la sala, dóna un espai funcional i ampli, molt característic de la modernitat europea.

L’edifici es va construir amb sistemes modulars de panells de fusta, sobre fonaments continus de formigó armat conectats amb riostres de fusta, tal i com es demana en la normativa contra els terratrèmols.

L’experiència de projectar i construir en un altre país, amb una cultura arquitectònica i tradició diferent a la nostra ha sigut molt positiva. Ha permès superar moltes barreres conceptuals, idiomàtiques,... i, alhora, aprendre noves tècniques constructives. Desitjo que continuï.