Aquest projecte és singular per la seva localització i el seu client. El client d'aquest projecte és una professora universitària, inquieta escriptora japonesa i amiga, que ens va demanar construir un petit edifici amb el caràcter de Barcelona al centre de Tokyo, Japó.

La filosofia de l'estudi és adaptar-se en tot moment a les seves necessitats i anhels, per això treballem amb la propietat per al concepte de l'habitatge a moltes trobades per Europa (París, Menorca ...). Després vam contactar amb l'arquitecte japonès M. Ishii, per desenvolupar els aspectes normatius i constructius.

L'edifici es configura com una casa pati mediterrània. Es potencien les vistes, les ventilacions creuades i les entrades de llum, també es dóna molta importància als accessos dels habitatges.

Des de la planta baixa s'accedeix per una escala de fusta al rebedor que s'entén com un espai de lleure i oci. Aquest espai es comunica amb la sala i la cuina. La resta de la casa està composta per una sala de tatami lligada a la tradició japonesa i un bany.

A la fi del passadís trobem l'espai de treball definit per una gran prestatgeria, on els llibres són els protagonistes. La llum que entra per les finestres rítmiques de sostre. Des de la biblioteca s'accedeix amb una lleugera escala a dormitori i a la terrassa superior, que permet tenir unes vistes sobre les cobertes de Tokyo, com succeeix en tota la Mediterrània.

L'edifici està compost per dues plantes i una sota coberta. La planta baixa té dos apartaments ia les plantes superiors es desenvolupa es desenvolupa el programa de l'habitatge principal.

En el disseny interior de l'habitatge principal, es va primar la ubicació de la sala amb vistes cap al pati. La cuina oberta i connectada a la sala dóna un espai funcional i ampli, molt característic de la modernitat europea.

L'edifici es va construir amb sistemes modulars de panells de fusta, sobre fonamentació contínua de formigó armat connectada a traves de fusta, tal com es demana en la normativa contra els terratrèmols.

L'experiència de projectar i construir un edifici en un altre país, amb una cultura arquitectònica i tradició diferent de la nostra, ha estat molt positiva. Ha permès superar moltes barreres conceptuals, idiomàtiques ... i al seu torn, aprendre noves tècniques constructives. Desitjo que continuï.