Els clients tenien peticions molt concretes, ampliar el programa del seu habitatge, amb dos condicionants de disseny: l’escala no hauria de semblar una escala i es tenia que ubicar un petit estany. El projecte va partir del disseny d'aquests dos elements per desenvolupar el nou programa.

Molts anys convivint i dos fills grans però que encara estaven a casa, feien que sabessin perfectament com volien viure, encara que desconeguessin com s’havia de formalitzar l’espai per a assolir-ho.

Darrere la petició de l’estany s’amaga el desig de tenir un jardí personal que contingués una col•lecció de pedres i que fos un lloc de repòs. La casa ocupa la mínima superfície de parcel•la i es crea un porxo de transició entre el jardí i la casa. L’estany es va dissenyar de manera que, a través de l’antiga porta d’entrada a la casa, es projectessin reflexes de llum cap a l’interior de l’habitatge.

L’escala d’un sol tram es divideix en dues parts, una part més visible i lleugera construïda a través del plegat d’una fusta d’iroko i una part massissa entre murs. Es va buscar que l’escala participés en diversos espais de la casa. L’arrencada es formalitza com una prestatgeria, el desembarcament es converteix en un escriptori del petit estudi de la primera planta i en el seu desenvolupament permet la il·luminació del bany.

La resta del programa es senzill, però s’adapta subtilment a cadascun dels quatre membres de la família. Ángela està contenta amb el seu estany, Antonio amb l’espai de cuina-sala, els nois amb els seus espais privats i les vistes sobre els camps des de l’estudi. M’agrada saber que els meus clients segueixen contents a casa.